El mes d’octubre ha començat amb avisos especials de l’AEMET per pluges molt fortes i persistents a tot l’est peninsular. Només l’1 i el 2 d’octubre, l’estació meteorològica del nucli urbà de Sueca va recollir més de 106 litres per metre quadrat.
La tragèdia de la DANA ens va ensenyar, de la manera més dura, que el canvi climàtic no és una amenaça de futur: és una realitat que ja viu amb nosaltres. Pluges torrencials, temporals violents, ratxes de vent cada vegada més fortes i estius més llargs i calorosos. Són fruit de les conseqüències del canvi climàtic.
Per això, aquesta setmana vull parlar de com preparar el nostre poble davant el repte climàtic. No per a generar por, sinó per a generar confiança. Perquè una ciutat preparada és una ciutat que protegeix la seua gent.
“Una ciutat preparada és una ciutat que protegeix la seua gent.”
Cada vegada que plou amb força, moltes veïnes i veïns de Sueca saben què passarà: carrers inundats, embornals que no traguen i baixos amb aigua. Ho vam patir el 29 de setembre de 2025, quan una tempesta va descarregar al nucli urbà 54 litres per metre quadrat en tan sols una hora, una de les jornades amb major torrencialitat des que hi ha registres en les estacions. Pocs dies després, la DANA Alice va sumar més de 130 litres al poble entre l’11 i el 13 d’octubre.
Per això és una molt bona notícia que el Govern d’Espanya, a través del Ministeri d’Hisenda, haja assignat a Sueca 8,55 milions d’euros dels fons europeus del Pla EDIL DANA. Uns diners que han de fer possible el tanc de tempestes previst al parc del Teular, la separació de les xarxes de pluvials i residuals en les zones més crítiques del nucli urbà, més recursos per al CECOPAL i la Policia Local i millores de drenatge al Perelló i al Mareny de Barraquetes.
“Sueca comptarà amb 8,55 milions d’euros per a avançar en la protecció davant les inundacions.”
Si mirem cap a la mar, el repte és igual d’urgent. Encara recordem com el temporal Glòria, el gener de 2020, va destrossar el passeig marítim i va deixar algunes de les nostres platges pràcticament sense arena. Durant anys, els veïns i veïnes de la zona marítima han vist com la mar els guanyava terreny.
I els temporals van guanyant força. Al febrer de 2026, l’estació del Mareny Blau va registrar ratxes de fins a 98 km/h i la de les Palmeres, de 90 km/h. I recentment, AEMET va detectar esclafits amb ratxes de més de 100 km/h entre el Mareny de Barraquetes i el Perelló.
Enguany hem viscut un punt d’inflexió. El Ministeri per a la Transició Ecològica ha regenerat les platges del Perelló, el Pouet i les Palmeres, dins d’una actuació de 42,6 milions d’euros, presentada com la més gran en regeneració de costa de la història d’Espanya, amb aportació d’arena dels bancs submarins i restauració de sistemes dunars. Una inversió històrica que ens ha retornat platges que ni havíem imaginat.
“Preparar Sueca davant el canvi climàtic també significa protegir les nostres platges i el nostre litoral.”
L’altra cara del canvi climàtic és la calor i les dades de Sueca són contundents. El 19 d’agost de 2026 el termòmetre al nostre poble va arribar als 42,6 °C i aquell va ser el dia més calorós des que existeixen registres.
Però el més preocupant són les nits. Entre maig i principis d’octubre de 2026, el nucli urbà ha sumat 112 nits tropicals, amb mínimes de 20 °C o més, i 30 nits tòrrides, amb mínimes de 25 °C o més. Al juliol no va haver ni una sola nit per davall dels 20 graus.
Per això, Sueca necessita una Xarxa Municipal de Refugis Climàtics. Espais públics com la Biblioteca, el Casal Jove, el Casal Multiusos o el Pavelló Cobert poden convertir-se, durant els episodis de calor extrema, en llocs frescos, accessibles i senyalitzats, amb aigua i horaris ampliats. Ja tenim els equipaments; només cal organitzar-los i donar-los a conéixer.
“Sueca necessita una Xarxa Municipal de Refugis Climàtics per a protegir la ciutadania davant la calor extrema.”
I no podem oblidar la zona marítima. Les estacions meteorològiques del nostre litoral mostren que a la costa les nits són tan sufocants com al poble, i per això també necessita els seus propis refugis.
Hi ha mesures senzilles que molts municipis ja apliquen amb èxit. Una és obrir la piscina municipal de manera gratuïta quan s’active una alerta taronja o roja per calor, amb torns perquè tot el que ho desitge puga accedir i amb prioritat per a les persones majors i els xiquets i les xiquetes. Una altra és ampliar els horaris dels equipaments climatitzats fins ben entrada la nit, perquè és aleshores quan les cases mal aïllades es tornen insuportables.
I també necessitem refugis a l’aire lliure. Una estratègia d’ombres i d’arbrat que porte ombra als carrers, les places, els parcs infantils i els entorns escolars, començant pels espais que a l’estiu són impracticables. Les veles d’ombra en un parc infantil tenen un cost assumible, i ja existeixen pèrgoles bioclimàtiques per als patis escolars que rebaixen diversos graus la temperatura per evaporació.
Però el més important és arribar a les persones que pateixen la calor en silenci. Serveis socials ha de disposar d’un registre de persones vulnerables, obert a qualsevol veí o veïna que vulga inscriure’s, per a contactar de manera preventiva cada vegada que s’active una alerta. I tot això ha d’anar lligat a un protocol municipal d’onades de calor, amb fases que s’activen segons els avisos oficials i que fixen què s’obri, quan i per a qui, incloent l’adaptació dels horaris de les brigades i del personal que treballa al carrer.
“La prevenció ha de posar les persones més vulnerables al centre de l’acció municipal.”
Necessitem també una cultura de la prevenció. Que tota la ciutadania sàpiga què ha de fer quan arriba una alerta, on informar-se i on anar. Que els centres educatius facen simulacres. Que impulsem el voluntariat de Protecció Civil i que l’Ajuntament de Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes treballen amb un únic protocol d’emergències, coordinat i conegut per la ciutadania.
Vull una Sueca que no visca cada episodi climatològic amb angoixa mirant el cel. Una Sueca que s’avance, que planifique i que protegisca les seues persones, els seus carrers, les seues platges i el seu terme.
“Vull una Sueca que s’avance, que planifique i que protegisca la seua gent.”
Perquè adaptar-nos al canvi climàtic no és una opció ideològica: el clima ja ha canviat. Ara ens toca canviar a nosaltres.
«`