El mes de setembre és, per a molts, el veritable començament de l’any. S’acaben les vacances, tornem a la feina i les escoles tornen a omplir-se de xiquets i xiquetes, de mestres, de famílies, de nervis, d’il·lusions i de nous reptes.
I aquest curs serà també especialment important en el terreny polític. Ens espera un any intens que culminarà amb unes eleccions autonòmiques i municipals decisives per al futur de la nostra terra i, sobretot, del nostre poble.
Per això, m’he marcat un propòsit: cada setmana parlaré d’un tema que considere important per a Sueca. No només per explicar què pense, sinó perquè pugueu conéixer millor les meues idees, les meues prioritats i el model de poble que vull construir.
I si hi ha un moment de l’any per començar a parlar d’educació, és aquest.
Ho és encara més després del gran exemple que la comunitat educativa valenciana ens ha donat durant els últims mesos. El professorat valencià ha protagonitzat una mobilització històrica, amb cinc setmanes de vaga i nombroses concentracions i manifestacions als carrers i les places de València, però també de Sueca.
Una reivindicació que va molt més enllà de les condicions laborals dels docents. Parlem de defensar una educació pública de qualitat, de garantir unes bones condicions per a l’alumnat i de reclamar que l’educació ocupe el lloc que mereix entre les prioritats de les nostres administracions.
I a Sueca sabem bé que encara tenim molt a fer perquè enguany tampoc hem començat el curs en les condicions que mereixen els nostres alumnes.
La realitat és que l’alumnat del CEIP Cervantes tan sols va poder estar un mes del passat curs escolar en les seues aules a causa de la caiguda del sostre del col·legi. Darrere d’aquesta dada hi ha xiquets i xiquetes que han hagut d’adaptar-se a una situació que no els corresponia, famílies obligades a reorganitzar el seu dia a dia i professionals de l’educació que han hagut de fer la seua feina en unes condicions extraordinàries.
A l’alumnat del CEIP Carrasquer li ha tocat començar el curs suportant temperatures molt elevades i sense disposar d’un sistema de climatització en condicions. En un moment en què cada vegada tenim més episodis de calor, no podem assumir com a normal que els nostres xiquets i xiquetes hagen d’aprendre en aules on les temperatures suposen un perill per a la seua salut.
Però els reptes educatius de Sueca van molt més enllà de resoldre les urgències. També necessitem mirar cap al futur.
L’IES Joan Fuster necessita unes instal·lacions adequades a la realitat educativa actual i a les necessitats que tindrà Sueca en els pròxims anys. Enguany s’ha assolit una xifra rècord de matrícules superant els 1.600 alumnes al nostre institut.
D’altra banda, el nostre poble necessita un Centre Integrat de Formació Professional que permeta ampliar i diversificar l’oferta formativa, que done més oportunitats als nostres joves, i que la Conselleria d’Educació tinga clar que necessitem més oferta com cicles de la branca sanitària que han denegat a Sueca sense donar cap explicació ni resposta.
No partim de zero. Aquesta és una reivindicació que ja s’ha plantejat en els últims anys i que respon a una necessitat real: l’IES Joan Fuster ha anat ampliant la seua oferta de Formació Professional, però també necessita més espais per poder continuar creixent. I ara tenim una oportunitat per avançar.
Diana Morant, candidata socialista a la Presidència de la Generalitat, ja s’ha compromés amb la construcció d’aquest Centre Integrat d’FP a Sueca. Ara cal convertir aquest compromís en una realitat.
Perquè parlar d’educació no és parlar únicament de col·legis, d’instituts o de pressupostos. És parlar d’oportunitats.
Vull una Sueca que cuide les seues escoles, que tinga centres educatius dignes, segurs i accessibles, que escolte les famílies i els professionals i que aposte decididament per la Formació Professional.
Vull que els nostres joves puguen estudiar a Sueca allò que volen estudiar i que tinguen més ferramentes per construir ací el seu projecte de vida.
I sobretot, vull que deixem de gestionar l’educació només quan apareix un problema. Sueca necessita planificació, inversió i una mirada llarga.
No vull una Sueca que simplement demane a la Generalitat que arregle els problemes quan ja els tenim damunt de la taula. Vull una Sueca que s’avance, que planifique i que tinga clar quines necessitats educatives tindrà el nostre poble d’ací a deu o quinze anys.
Sueca no pot anar sempre a remolc. Hem de tornar a anticipar-nos.